Comentaris a: Autocrítica (2): el to de queixa

Per: palumbuscolumbus

palumbuscolumbus — Tue, 23 Dec 2008 12:19:21 +0000

sí, morenita, hi estic d’acord. lo que passava aquí és que ja m’identificaven amb esta actitud fins i tot quan no era jo. i no tinc pas ganes, o no era la meua intenció, fer de pepito grillo!!! més que res perque també acaba sent una etiqueta que et pengen, igual com quan veus chiquito de la calzada i ja t’esperes que dirà “fistro”, i que acaba sent contraproduent: al final no és tant que les coses tinguen el seu nom com que la gent diu “mira’l, ja torna amb les seues manietes…”. d’altra banda, si jo surto i dic, per exemple, que “alfaBet” és el millor llibre en prosa fet en català en els últims 25 anys, ¿vol dir que no s’entén, ja, amb què no combrego?

Per: morenita

morenita — Tue, 23 Dec 2008 00:57:33 +0000

De tota manera, és la mar de desitjable dir les coses pel seu nom de tant en tant. Si cal “destrossar” una mica, es destrossa: però amb arguments que puguin ser contraargumentats si s’escau.

Com n’aprendríem, si no?

Per: elcaudenbau

elcaudenbau — Mon, 22 Dec 2008 09:51:48 +0000

De saber-ne la fórmula, la vendríem a la Bàyer o al Màgic Andreu -segons qui pagués més.

Per: palumbuscolumbus

palumbuscolumbus — Sun, 21 Dec 2008 00:57:39 +0000

Raul, farem una excepció: totalment d’acord.
Cau, crítics al quadrat, ara que els tinc aquí: ja m’explicaran amb quina mena de joc de mans comencen parlant d’un Julià i acaben parlant d’un altre (i amb ell i tot). jo no he entès res, però aniré rellegint.
crítics al quadrat: a l’últim número de Cahiers de cinema, edició espanyola, hi ha una mena de reflexió sobre el que és avui dia la crítica de cine; s’hi fa referència al que és l’explosió de les opinions, propiciada per internet, i com pot ser vista pels crítics de sempre com una mena d’amenaça que els enfonsa en un mar de “tu més”, “i tu més” infinit. millor llegeixin allà, però, ho estic resumint. enmig d’això, això sí, jo ara mateix no sabria situar-me. este post també anava d’això… tot i que no em preocupa gaire, no es capfiquin.
Q i Subal, gràcies. en realitat, vaig escriure-ho entretenint-me a fer-ho “a la manera de…” un de vostès dos. l’estil no és pas l’home!

Per: subal

subal — Sat, 20 Dec 2008 09:52:44 +0000

Fantàstic post, senyor colom.

Per: Q

Fri, 19 Dec 2008 22:37:22 +0000

què bo!

Per: criticadelacritica

criticadelacritica — Fri, 19 Dec 2008 19:01:05 +0000

L’única cosa a què hauria de dedicar-se un escriptor, creiem, és a la seva obra. El que hi ha més enllà d’això, no és cosa seva, si bé l’afecta, i fins al punt de permetre-li, o no (el no sovinteja més aquí a Catalunya), de guanyar-s’hi la vida. Però no és cosa seva. Pel que fa a la crítica (bona, dolenta, mediocre, de patacada o sotmesa als oratges comercials), ja n’hi ha que s’encarreguen de provar de posar-li alguns punts sobre algunes is. Pel que fa a les atzagaiades de les patums, com bé deies, també se les ha d’assenyalar. O no és responsabilitat de la societat civil actuar com a fre i com a crítica del govern? Però l’escriptor ha d’escriure. Sense caure en els victimismes ni en aquestes percepcions distorsionades dels que creuen que sempre els fan massa cas o dels que creuen que els en fan massa poc. Com bé deies, la relació que compta és la que s’estableix entre l’obra i el lector. La resta hem de garantir que el munt de mediacions que influeixen en aquesta relació ho facin tan poc com sigui possible o que, com a mínim, ho facin de manera honesta. I sempre ens quedarà la posteritat per acabar d’arreglar les coses…

Per: elcaudenbau

elcaudenbau — Fri, 19 Dec 2008 16:43:09 +0000

Òndia! Això ens sona...

Per: RG

RG — Fri, 19 Dec 2008 14:09:45 +0000

Buf. Si us serveix de consol, allò de “la llengua és la casa de l’ànima” també em va fer molt de mal, a mi. D’altra banda, s’entén perfectament el que dieu de la tendència a deixar missatges negatius. La tautologia i els afalacs solen avorrir.

Els millors, sí, van fent. No són del tot invisibles, i els altres els podem llegir i en podem aprendre. Això ja és molt. En els altres països els millors potser són una mica més visibles, però tampoc no gaire més, en comparació amb els pitjors. Vull dir que no cal ser cec o inconscient per parlar en positiu.