Gracq a la vora del riu

Al bell mig de Les aigües estretes, Julien Gracq introdueix una digressió, tot comparant les habilitats deductives d’Auguste Dupin (precedent, diu ell, de Monsieur Teste) i les “tècniques endegades per la crítica contemporània” de poesia:

per mi, els secrets del llenguatge desvelats a la llum del dia no lliurarien en cap cas els de la poesia. Fa ara mig segle [Gracq publica el text el 1976] que ens hem afigurat que la poesia no depenia de cap suport electiu, i que com a tal resultaria solidària amb els seus mecanismes. No és a la voluntat d’esclariment total a què la crítica s’ha consagrat avui que faig retret, sinó més aviat a la restricció de camp, retrògrada al capdavall, que limita les seves recerques solament al medium, fungible, del llenguatge: en tota temptativa d’elucidació del fenòmen poètic, el litigi de l’home amb el món que el mena -mentre aquest món sigui sentit com a objectiu-, litigi on arrela formalment la poesia, no pot en cap moment figurar com un tercer exclòs. (la traducció és de Ramon Girbau)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: