Joan Vicent Clar

No us recomano intentar llegir poemes de Joan Vicent Clar (1962-1990): us trobareu amb el problema, i el disgust, que no trobareu res. Té un primer llibre publicat el 1984, Le sucrier velours, guanyador del premi de poesia dels Octubre de l’època (és a dir, quan els poetes joves eren joves de vritat); i, ja pòstuma, té una mena d’obra completa, Infinitud de paisatge, publicada fa 15 anys pel seu amic (i Max Brod particular) Lluís Roda. A banda de dos publicacions més que jo no he vist mai.

Este segon llibre, de tota manera, és un d’aquells casos difícils: l’editor es topa amb un munt de papers i opta, amb prou bon sentit, per publicar-los tots (problemes semblants plantegen els últims totxos de Miquel Bauçà). Però el conjunt produeix enfarfec: allà al mig hi ha provatures, esbossos i tot de fracassos, vora una sèrie d’encerts que, a mesura que van passant les pàgines, comencen a ocupar tot l’espai. I al final, el recull que dóna títol al conjunt, dissimulat dins el llibre com va passar durant uns anys amb Desglaç, de Maria Mercè Marçal, publicat dins la poesia completa.

Això només és, naturalment, una banda del problema. L’altra banda és el País Valencià, tema sobre el qual no insistirem aquí perquè, fet i fet, no podem donar lliçons; hi ha una altra banda, que és la poca atenció dispensada des del Principat o des de les Illes als poetes valencians (o des de València i el Principat als illencs, etc. etc.). Tot de circumstàncies que, vora l’actitud personal (tancar-se gairebé deu anys per tal de dedicar-se únicament a fer l’obra) expliquen que “Infinitud de paisatge” (el recull dins el recull), tot i preludiant el que temps després farien Andreu Vidal o Arnau Pons, sigui un llibre absolutament desconegut.

Anuncis

3 Respostes to “Joan Vicent Clar”

  1. No l’havia sentit anomenar mai. Val la pena la seva obra de totes maneres? Ho dic per buscar-la.

  2. palumbuscolumbus Says:

    Jo crec que sí. Passa que tinc la mala costum de tornar els llibres que em deixen els amics; aleshores, al respecte treballo de memòria (per això mateix no he pogut fer el que hauria calgut fer, citar-lo). Recordo, això sí, l’impacte que em va produir. Va a gustos, clar!
    Una abraçada,
    j.t.

  3. roger rodrigo Says:

    Aclaparador i enlluernador, absolutament magistral, mestre present i futur de tots aquells que aspiren a obrir nous camins: el millor poeta en llengua catalana (i en moltes altres) dels darrers 30 anys. ¿Hermètic?, ¡no!; profund, colpidor, dens com la vida, insondable. Una veu que romandrà més enllà de les efímeres modes i les afectacions de les èpoques; perquè els gegants sempre acaben obrint-se camí entre les puces. Ja parlarà el temps…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: