Localisme

Vet aquí el poema “Localisme”, de Segimon Serrallonga:

La llibertat té llocs, o no ho sabies?
Una escala a la biga de la lliça!
I encara pujaríem hores de claror
i Brull amunt esbrollaríem branques al capvespre.
Podríem fer badar la porta esbornegada del Dascó
i beure aigua de glaç a la Font Negra.
Demà potser hi haurà assassins pertot
i es llevaran els boscos per Castella.

La imatge d’amenaça final és, naturalment, la de Macbeth, també emprada algun cop per Foix. “Esbornegada”, d’altra banda, és un mot que no apareix ni a l’Alcover-Moll, tot i que Ruyra l’empra a La parada. De fet, Serrallonga, com el seu amic Antoni Pous (de qui un dia o altre ens tocarà parlar) empra un català ric, fins i tot remot, ple d’aquesta mena de sorpreses. Això, naturalment, cansa aquells lectos mandrosos que volen llegir coses a l’alçada de la seua intel·ligència; però no els que hi van per aprendre alguna cosa (ni que sigue descobrir que l’idioma no és tot seu).

Anuncis

4 Respostes to “Localisme”

  1. Per fer poesia no cal usar el diccionari. Cal fer sentir, com es pugui, amb la llengua. La llengua original i sense claus.
    La literatura no té normes, això la fa especial.

  2. palumbuscolumbus Says:

    Però per llegir-la, sí. Sobretot si s’utilitza la llengua original i sense claus.

  3. elcaudenbau Says:

    Tot és forma.

  4. El cau d'en Bau Says:

    I funció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: