La verdor i l’absent

Contra el que un llibre tan incontinent com La maison bleue prometia, Ricard Pinyol ha acabat esdevenint una certa mena de poeta: sintètic, refinat, sensible. Poemes breus, on la major part del treball és invisible, i lent: tres llibres en vint anys, vorejats per diverses edicions d’artista. Abelles i oblit i La verdor i l’absent, és cert, només els separa un any; i tanmateix, en ambdós hi ha el mateix despullament, la mateixa depuració, una fidelitat a uns recursos i unes formes (la manera d’encreuar paisatge i llenguatge) que fa temps que l’acompanyen. Una poètica que recorda, sense impostacions, però prou explícitament, la lírica japonesa. I la capacitat de fer versos perfectes. Si de cas, en aquesta nova entrega, tot esdevé més concret, més localitzat; la base mítica rau més al rerefons, en sordina:

El riu transporta un vers
sobre una cinta
tremolosa de plata,
transcriu la conversa de les fulles
que la tinta dels àlbers
damunt l’aigua retalla.
El riu no emulsiona les ombres,
no les enregistra, no les guarda;
la seua làmina
imanta imatges,
cels i fondàries.
Anuncis

Una resposta to “La verdor i l’absent”

  1. […] a la mateixa estirp dualista de llibres anteriors de l’autor, com Abelles i oblit (2006), i La verdor i l’absent (2008). A aquest darrer llibre, d’altra banda, pertanyen tres de les proses de La inspiració […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: