L’Obra de Manent

Marià Manent és un poeta menor: un Carner tardà sense ironia ni profunditat filosòfica. Un dietarista discret, sense la mala bava de Pla ni la capacitat especulativa de Gaziel. Un crític superficial, que en sap i sap escriure, però que poques vegades diu res de nou. I un traductor decididament fluix, que domestica alegrement la sintaxi d’Emily Dickinson o, com ja va indicar fa anys Comadira en el seu pamflet contra l’estètica tova, cobreix les vergonyes de Keats.

Aleshores? Tots aquests elements per separat no donen un bon escriptor. Són tots ells alhora, però, els qui donen la mesura de Manent. Perquè hi ha tot un sistema invisible de preguntes i respostes que travessen la seva obra escrita. Com quan un poema recupera un motiu tractat a El vel de Maia. O quan un text sobre Wordsworth (on tanmateix no descobrim res sobre Wordsworth) ens dóna una clau sobre una anotació paisatgística. La veritable obra manentiana, així, rau en els intersticis, en el dibuix global que uneix la constel·lació dels seus textos, un dibuix a la fi molt semblant al seu rostre.

Anuncis

6 Respostes to “L’Obra de Manent”

  1. Els grans escriptors sempre he cregut que són aquells que no es proposen ser-ho, que escriuen per passar l’estona de la manera que més els agrada.
    I al final són els lectors qui acaben trobant sentit a tota la seva obra, qui posen el fil conductor com qui amarra butifarres i acaba fent que posin una estàtua seva a la plaça. Màgia.

  2. Per cert, el bloc PUERTA FALSA molt bo. L’he afegit a la meva llista d’enllaços, gràcies per la ressenya.

  3. palumbuscolumbus Says:

    No estic segur d’entendre el seu primer comentari. ¿Escriure per passar l’estona? ¿I aleshores per a què publicar? Jo jugo al Tetris per passar l’estona, però després no faig programes de televisió amb les meues jugades… I el tema de ser un gran escriptor, ¿acaba necessàriament amb una estàtua a la plaça? ¿Una estàtua a la plaça per passar l’estona? ¿Era Antonio López, que té una estàtua davant l’edifici de correus, vora la Barceloneta, un gran… un gran què? No pas pintor, ja li ho dic… No crec que sigui tot tan net i innocent. Pregunti-ho per exemple a les dones escriptores, als negres escriptors, als gays escriptors. Pregunti-ho als escriptors ebrencs. Tots ells, en un punt o altre, tenen raó. Els panteons no són innocents. Ni inocus.

  4. Trobo molt lúcid el teu apunt. Em sembla, però, que és una mica precipitat afirmar que Manent era un traductor “decididament fluix”. Té alts i baixos, sens dubte; té una tendència de vegades excessiva a llimar les asprors i els trets estranys de l’original; però en el seu volum de poesia anglesa i nord-americana hi ha versions que no mereixen pas el menyspreu, sinó una lectura atenta i admirada.
    D’altra banda, la seva prosa exhibeix una virtut que, si bé avui potser ja no ens impressiona gaire, té un cert valor en un país farcit d’escriptors consagrats que no saben escriure: que és perfecta com un cristall.

  5. palumbuscolumbus Says:

    Protesta acceptada; sí, em vaig precipitar, tot i que, en descàrrec, he de dir que l’ordre de l’argumentació no em permetia dir que Manent és un traductor excel·lent. En realitat, jo tenia al cap més aviat la seua Dickinson (a la qual trobo que algú hauria de posar remei, i possiblement ja s’ha fet; penso en Sam Abrams, o en Carme J. Cuenca i Paul Scott Derrick) que no pas, per exemple, el seu Dylan Thomas, ni, naturalment, el volum antològic que vostè cita, el qual, en el seu context, era sens dubte necessari. Manent em serveix, no li negaré, però no és un Riba, un Sagarra ni un Formosa.
    També estic d’acord amb el que diu de la prosa. Només que això que indica hauria de ser el normal, crec. Vull dir: que hi hagi escriptors consagrats que no saben on ficar un pronom feble no significa que la prosa manentiana sigui magistral, sinó que la prosa d’aquests consagrats és infecta. No sé si m’explico.
    Però gràcies per la seua puntualització.
    Salutacions,
    p.c.

  6. […] i rimes Abans que res, dir que em toca desdir-me. De manera més o menys explícita, jo aquí havia donat canya al Manent traductor. Ara bé, fa uns dies, donant […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: