Amagar-se

A Comelade, Casasses, Perejaume, un d’aquells llibres que són interessants en la mesura que l’autor s’hi esborra, Perejaume diu:

L’amagar-se ve d’una observació molt primària, que és que les avantguardes han anat sempre contra el context immediat. I ara el context immediat és divulgar, publicitar i fer tot tipus d’esforços per fer pública una obra. La reacció natural, doncs, és intentar mecanismes contraris, ocultar, passar desapercebut, obscurir…

A L’obra i la por reprèn la idea, tractant la globalització (o la vida líquida de Bauman, o la societat de l’espectacle de Debord) des de la perspectiva del públic: “el territori s’articula com una platea contínua amb una part de públic en trànsit, una platea expandida on, de fet, sembla que ningú no hi visqui de bo de bo”. Un món de conduccions que impossibilita la fondària, el pes: “Potser sí que ha arribat l’hora en què el poeta reclami, com un do preuat, l’amagar-se de dir i l’amagar-se de fer. Si més no l’amagar-se un temps per poder divulgar alguna cosa excavada realment, nodrida a dins, segons els tradicionals mites agraris”. I instal·lat en aquesta paradoxa, tan propera a la dels Bartlebys de Vila-Matas, o a la desaparició de Blanchot, es demana si és “imaginable un art de l’oblit, una elaboració de l’oblit, una disciplina de l’oblit”.

Anuncis

Una resposta to “Amagar-se”

  1. Concentrar la gràcia per poder fer pensar a més gent. Potser fer callar a molta gent. Potser callar massa temps, provocaria una revolta tal que no podrien fer-la parar més ja. Més val…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: