La memòria d’Austerlitz

En llegir els diàlegs platònics, caldria no perdre de vista la seua textura literària. Per exemple, la del Banquet: Apol·lodor i Glaucó es troben, i el primer narra el que li va explicar Aristodem sobre un debat al voltant de l’amor on participaven Sòcrates i Aristòfanes, dins el qual el primer explica el que li va dir Diotima. El discurs sobre l’amor platònic d’aquesta última, per tant, no ens és presentat directament, sinó transmès per una cadena d’interlocutors: la transparència del discurs filosòfic és així negada per l’estructura del text, plena de metalepsis.

El narrador de l’última novel·la acabada per W.G. Sebald transcriu les paraules d’Austerlitz, personatge d’origen incert que en un moment determinat explica el que li ha dit algú que afirmava son pare sobre el triomf del nazisme. Com en La matèria primera, de Francesc Serés, el problema és escoltar, apropar-se a l’altre, reconstruir-ne la història i la manera com aquesta es refà. Altre cop, doncs, el problema de la transmissió, ja que

gairebe no podem retenir res, quan penso en tot el que cau en l’oblit cada cop que una vida s’extingeix, i que el món és com si es buidés si ningú no escolta, ni consigna ni transmet les històries lligades a tants llocs i objectes, que no tenen capacitat de recordar

La superposició de nivells narratius en estil indirecte lliure (fonent totes les veus en un sol teixit) i la hipotaxi sebaldiana assoleixen nivells de veritable paroxisme quan reculem fins a la descripció de la vida al gueto de Theresienstadt, duta a terme mitjançant una sola frase que dura cinc pàgines.

Cap al final del llibre, Austerlitz parla agrament de la lletjor de la nova biblioteca nacional francesa, on troba un empleat que li parla sobre “l’extinció progressiva de la nostra capacitat de recordar, paral·lela a la proliferació de mitjans d’informació”, “la necessitat cada cop més urgent de desfer tot allò que manté un lligam viu amb el passat”, i li revela que l’edifici s’aixeca sobre l’esborrament d’un magatzem d’objectes requisats als jueus.

Segons Txetxu Aguado, “Sebald ja no viu en el temps de Proust on una simple, i meravellosa, magdalena tenia la capacitat de traslladar-nos a l’espai difús, però tremendament satisfactori, del record. Uns quants anys després, els objectes no contenen història perquè han perdut el seu temps i, aleshores, se’ns presenten completament deslligats de la seua existència en l’ahir. No invoquen ni convoquen res”. Austerlitz, de fet, recorda el Marcel proustià quan el fet de “sentir sota els peus les llambordes irregulars de la Sporvojka” el du a recuperar la memòria de la seua infantesa perduda. Les llambordes, en Proust (com més tard en un poema de Gabriel Ferrater), provocaven un enllaç metafòric: el pas fet a Guermantes evocava Venècia, traspassant el temps i l’espai gràcies a la intervenció de l’atzar, dins una percepció fronterera que donava l’espurna de temps pur (paradoxalment atemporal) buscada. La memòria d’Austerlitz, en canvi, és metonímica: ell sent el record al mateix lloc on va esdevenir. I és fragmentari: trigarà molt a trobar una imatge del rostre de sa mare; el problema, aquí, és com bastir una narració de si mateix.

I, en un moment determinat, diu:

No crec pas, va afegir l’Austerlitz, que entenguem les lleis que regeixen el retorn del passat, però cada cop em fa més la impressió que el temps no existeix en absolut, que en lloc seu hi ha tan sols un seguit d’espais entrellaçats d’acord amb les regles d’una estereometria superior, pels quals els vius i els morts transiten lliurement, i com més hi reflexiono, més em sembla que nosaltres, els qui encara estem dotats de vida, als ulls dels difunts som uns éssers irreals que es deixen veure només de tant en tant.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: