Thomas Bernhard (1)

¿Qui en aquesta ciutat és el matí,
amb quin dret
a d’altres homes més oberta,
ni l’experiència del guerrer,
ni la meua troballa…
Qui en aquesta ciutat vivia pel meu compte,
produïa tan sols un eco,
incapaç d’una ratlla vertadera
no provocant res més que el plor en les ànimes dels gossos
allà en la calor del migdia…
Qui en aquesta ciutat no suporta els aürts,
el jurat de catorze hores,
els interrogatoris sense pausa per la nit…
Qui en aquesta ciutat no moriria
a la vora de les grans frases,
enfora dels grans llibres
caient, com els porcs
caient en l’oblit…?
Tu pel camí dels pensament… fangosos camps fumegen
al centre de l’acompliment.
Conqueridors del món: Dante, Virgili, Pascal.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: