“Regressiu”, de Gottfried Benn

Ah, no dins teu, ni en les parences

de l’amor, ni en la sang pueril,

ni en cap paraula ni potència,

res on descansi la teua foscor.

Déus i animals – tot bajanades.

Autors i traficants, jo i tu –

túmuls, embulls, en créixer els musclos

clouen els ulls.

Escadusser es beslluma: en les olors

de la platja, al corall que vermelleja,

en els desdoblaments i els enderrocs,

aixeques de la nit la feixuga parpella:

en l’horitzó el vel del rai,

les flors estígies, repòs i rosella,

la llàgrima que s’enfonsa en la mar –

a tu: talàssica regressió.

1927

(Advertiment als lectors-en-diagonal-que-després-tanmateix-em-feliciten-quan-em-troben-pel-carrer: si aquí baix veuen vostès que la categoria és “Covers”, entenguin-ho en el sentit anglès i poppie del terme, és a dir, “versions”. No pas poemes meus, doncs. I no m’atreviria a dir-ne traduccions, per prudència. Però gràcies per la confiança cega)