Detalls

Susan Sontag (“Una ment de dol”, TLS, 25 de febrer del 2000) ho explica prou bé:

El viatge allibera la ment per al joc de les associacions, per a les afliccions (i erosions) de la memòria, per a tastar la solitud. La consciència del narrador solitari és la veritable protagonista dels llibres de Sebald (…). És l’autorretrat d’una ment: una ment inquieta, una ment crònicament insatisfeta; una ment angoixada; una ment procliu a les al·lucinacions (…). Però l’angoixa mental evocada lacònicament que envolta la serena consciència culta del narrador mai no és sol·lipsista, com en la literatura de menor interès.
Allò que ancora la consciència inestable del narrador és l’amplitud i l’agudesa dels detalls. (…) A banda del fervor moral i les dots compassives del narrador (en això s’allunya de Bernhard), allò que manté aquesta escriptura sempre fresca, i mai solament retòrica, és el saturat anomenament i visualització en paraules: això i el recurs sempre sorprenent a la il·lustració representativa.

Recordo que, a Heart of darkness, de Conrad, Willard no para boig perque té l’obligació de vigilar constantment la caldera del vaixell. Pere Ballart, amb la idea de la concreció imaginativa, ho ha explicat de mil formes, igual que Josep Pla quan rememora els seus inicis com a escriptor i la intervenció d’Alexandre Plana: el detall concret evita que l’esperit naufragui en la vida abstracta, com en deia Ferrater.

És, fins i tot, una qüestió de lèxic: tota la poesia catalana que arrossega encara l’herència postsimbolista es perd en una combinatòria tediosa de “miralls”, “record”, “oblit”, “temps”, “silenci”, etc. En canvi, el lèxic riquíssim de Blai Bonet, localitzat, datat en el temps, és irrepetible.

Anuncis

5 Respostes to “Detalls”

  1. Hans Blumenberg explica un mite sobre l’origen del mite que lliga amb l’experiència de Willard. Conta que l’home dels orígens, en abandonar la selva i veure per primera vegada l’horitzó buit i vastíssim, sense senyals ni punts de referència, va sentir angoixa per primera vegada. Una angoixa que era la por a l’amenaça indeterminada, a l’absència de sentits, a l’omnipotència de l’absurd. El mite va servir, explica Blumenberg, per parcel·lar aquella amenaça incommensurable, per donar noms determinats a l’innominat, per proveir de detalls un món esgarrifosament abstracte. Perquè explicar històries sobre un papu que viu més enllà de l’horitzó és més tranquil·litzador que no pas viure en la incertesa permanent. També deu seu per això que de vegades els infants, quan tenen por de la foscor, es posen a cantar.

  2. palumbuscolumbus Says:

    Sí; també és molt semblant la història dels dos reis i els dos laberints de Borges. En el cas de Conrad, aquest detall i el del final, quan Willard no li diu a la vídua de Kurtz què va dir aquest en morir, són els que marquen la diferència.

  3. […] Benn i de trobar un to adequat per reescriure’ls en una altra llengua: és el que els fa específics i únics. És també aquest llenguatge contundent com un cop de puny i exacte com un manual de medicina el […]

  4. […] i xeringuilla) i un safareig cobert de verdet llefiscós (…) No són, però, com en el cas de Proust, unes sensacions externes les que desperten un món, sinó només unes paraules que conserven, en […]

  5. […] A tota apologia que puguem fer sobre la particularitat dels detalls, i fins i tot a moltes discussions abrandades sobre què succeeix pel món, caldria potser […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: