La desaparició de Josep Ramon Roig

Hi ha un episodi dels Simpson que podria servir d’al·legoria de la relació de cert escriptors amb el discurs crítico-propagandístic. Homer descobreix que Montgomery Burns no sap qui és ell, i es passa tot el capítol intentant cridar l’atenció, infructuosament, enviant-li capses de bombons, etcètera, fins arribar a la desesperació, a atacar-lo físicament. Però Burns mai no s’adona que ell hi és.

Hi ha, així, escriptors que no existeixen. Per exemple, al diccionari que acaben de publicar, Josep Ramon Roig no hi és. Però no només això: a la pagina 109 d’Entre el simi i Plató, un llibre altrament imprescindible justament per discutible, Sala-Valldaura parla de l’apropament de la poesia a la teatralitat en els recitals d’Enric Casasses i Josep Lluís Roig. Una badada, si volen, que no hauria de fer oblidar l’apropament a la semiòtica, o l’examen de la poètica postnoucentista en altres bandes del llibre (algun dia en parlarem): però Homer es posaria com una fúria.

P.S. (7 de desembre de 2009) A l’últim número de la revista Els Marges, Jordi Marrugat dedica un substanciós (cosa que, per cert, comença a ser habitual) article al Diccionari en qüestió. Molt més enllà que no he pogut anar jo. I dedicant alguns paràgrafs a qui, com “Víctor Ripoll”, s’ha dedicat a llençar-li aquests petits cops de fona. Més aviat propis, diu ell, del pati de l’escola. Admetem-ho: sí. Per tant, si han arribat fins aquí, llegeixin ja l’article de Marrugat. S’ho val.

Anuncis

4 Respostes to “La desaparició de Josep Ramon Roig”

  1. Pos tens tota la raó.
    Veigues tu los onsos estos, amb la cua empastifada.
    Homer se’ls hi pixaria a l’orella en un èxtasi liquid.
    Al temps que els hi diria: Paa, paaaaa, paa, paaaaa..tates!
    S’espolsaria la titola i xiularia “l’allons enfants de la patrie”!
    Ells s’ho perden!

  2. palumbuscolumbus Says:

    Va, estem d’acord, però si em permet fer una miqueta d’advocat del diable, li traspassaré un comentari oral (que deixarem anònim) que va rebre este post: el llibre (“Malbé”) és del 1998, i al diccionari només consten obres fins al noranta-i-pocs. O alguna cosa així, relacionada amb els criteris presos a l’hora de decidir tallar per alguna banda o altra, que no per ser arbitraris deixen de ser necessaris.
    El Marrugat, a l’article que assenyalo a l’actualització que he hagut de fer avui mateix a correcuita, de totes maneres, indica un cas semblant, amb Albert Sánchez Piñol.
    Però sí, ells s’ho perden. Txu- txu-txurivia!!!

  3. Josep LLuís Roig Says:

    Vaja! Jo que ni havia (ni he) fullejat el diccionari! Si us val de consol, a mi em van telefonar per si volia participar en un recital de poetes de l’Ebre o similar, quan jo sóc de La Safor. De tota manera, sempre podríem fer alguna obra o recital conjunt els Roig, així ho acabaríem d’embolicar.
    Visca els perifèrics tots!

  4. palumbuscolumbus Says:

    Ah, jo sí. No em sé resistir a aquesta mena de coses. Respecte al seu cognom, no s’estranyi de res. Avui en dia, tots acabarem sent parents!
    Una abraçada,
    p.c.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: