Un mur invisible

Assisteixo a un recital poètic. Toquen dos poetes, dos autors que per un motiu o altre han sigut importants per a mi en una determinada època. D’un d’ells en tinc tots els llibres, els he devorat, hi he après a escriure’m; l’altre va ser una de les primeres persones que, fa molts anys, em van animar a seguir escrivint, tot i que potser ell no se’n recorda. I comencen. Però alguna cosa falla. Hi ha un to solemne, polsós, en l’acte. De quan en quan es feliciten, intercanvien brometes còmplices fora del micròfon, brometes que basteixen un mur invisible entre el públic i ells, com si el públic no existís, com si no estiguessen llegint per a nosaltres. Les paraules van plovent, com una araboga, i són les paraules de sempre, aquell lèxic rebregat per mil poetes: mirall, nit, silenci, ombra, record, antiga. Me’ls miro: seuen en una taula. Damunt d’ella tenen els seus llibres, i van agafant-los. Els llibres són els mateixos que jo he llegit: els mateixos que fa deu anys, o cinc, o dos, m’enlluernaven. Van llegint, amb una cantarella insistent, adormidora, dins la qual al cap d’una estona les boires es confonen amb els crisantems. Entre poema i poema deixen anar algun tòpic, fins i tot alguna badada (com dir “vosaltres que sou poetes ja sabeu que quan has publicat 8 o 9 llibres, etc” davant d’un auditori de gent jove que prou feina té a publicar en alguna revista). Ells no han canviat. Potser he canviat jo. Potser ha canviat tot. I pareix com si ells no se n’adonessen. Estan satisfets d’haver-se conegut, satisfets de rebre premis literaris, satisfets de la il·lusòria fama i l’il·lusori prestigi dels suplements culturals on un d’ells col·laborava. Després s’acomiadaran, un d’ells em donarà un parell de copets a l’esquena, em preguntarà si encara escric. I no són vells; fa deu, o cinc, o dos anys, eren tot just una promesa. Potser ha canviat tot, i potser va canviar ahir mateix. Em giro, i m’adono que, a la taula del fons, on hi havia una colla de gent jove, han marxat tots.

Anuncis

9 Respostes to “Un mur invisible”

  1. cru, però potser real

  2. Aleshores el títol hauria de ser “un mur visible”. La màgia s’acaba. La decepció és soportable, però el que més fot són els colpets a l’esquena.

  3. palumbuscolumbus Says:

    totalment autobiogràfic, joan.
    i potser visible, però certament palpable i en qualsevol cas inesperat, josep.
    una abraçada,
    p.c.

  4. noms…
    volem noms…

  5. Ja passa ja… Espero que els autors que he sentit jo en recital no canvien mai. Espero que tinguin sempre la mateixa màgia del primer cop que vaig seure en una cadira de fusta.
    Espero potser massa i l’edat ho adorm tot. Però crec en l’infinit, i en els esperits de cristall que emocionen en llegir la mateixa frase 1000 cops seguits, sense perdre força, ni ganes ni sentit.
    No diguis els noms, potser caurien temples.

  6. palumbuscolumbus Says:

    sabia que algú em diria això, 3×3. i no caurien temples; però d’una banda passa que, en el fons, això podria passar amb molta i molta gent (i, per tant, ¿per a què penjar-li la llufa a dues persones concretes?) i de l’altra que, en el fons, jo vaig tenir aquesta impressió, però és una impressió molt personal i no m’hi embarrancaria, en defensar-la. i a veure: hi ha escriptors mediocres que surten entrevistats a can cuní, i hi ha escriptors mediocres que llegeixen poemes davant de deu persones. trobo més honest criticar amb noms i cognoms els primers (i si vol li dic en qui estic pensant ara mateix, mentre calculo les estructures de cada castell i les seues ombres) que no els segons, que no fan cap mal. no troba?
    una abraçada,
    p.c.

  7. Carambes, i jo hi era. És una bona crònica-reflexió. Oh deuses, fou exactament així!

  8. palumbuscolumbus Says:

    merci pels compliments!
    p.c.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: