El peix

El conte d’hivern “El peix”, d’Isak Dinesen, el protagonitza Erik VII Glipping (1259-86), rei de Dinamarca que, enfrontat amb la noblesa i el clero, va ser assassinat per uns conspiradors. La narradora ens informa que, segons una llegenda, va ser assassinat pels esbirros del seu conestable, Stig Andersen Hvide, després que el rei n’havia seduït la dona, Ingeborg. Això ho sabem per una nota final; tot el relat es dedica a explicar els possibles antecedents d’aquesta història, que no sabrem mai si podem donar per certa.

I, dins el relat, Erik es troba amb Granze, un ancià serf sòrab ( o vende) que l’havia cuidat quan era petit, i amb Sune, un amic de joventut que estudia teologia. El primer troba un anell blau dins el ventre d’un peix que està cuinant per al rei; el segon s’adona que és el mateix anell que, costes enllà, va perdre uns dies abans la seua parenta Ingeborg. Erik la imagina, aleshores, amb els ulls del color de l’anell, i decideix anar a tornar-l’hi.

Tot el conte és l’itinerari del monarca fins arribar a aquesta troballa; el d’un rei al qual veiem al principi movent-se de nit per les seues estances, sense poder dormir fins a la matinada, neurastènic, angoixat pel fet que es troba sol en un regne on cap ésser no pot comprendre’l, en la mesura que cap ésser no és igual a ell. Per això comença a sospitar que un possible interlocutor, un possible igual, seria Déu. El seu cor és una mar; l’univers no l’ompliria. Això mateix intentarà explicar l’endemà a Sune, que li respon amb una versió sui generis del mite de Jesús. El rei s’hi revolta: “¿Per què només va viure entre fusters i pescadors? Ja que havia baixat a la terra, bé podria haver provat la circumstànciaq d’un gran senyor, sí, d’un rei”.

Granze després parlarà dels vendes:

Allò que va passar al pare del nostre pare, i a aquells ancians que ja es podrien quan la seva mare li donava el pit, encara ho tenim a la memòria; ho recordem sempre que volem. Vós també teniu la cobejança i els temors dels vostres pares a la sang, però no la seva saviesa: no van saber com calia trasmetre-la a l’hora d’engendrar un fill. Per això cadascun de vosaltres ha de tornar a començar, des del principi, com un ratolí acabat de néixer que potinegi en la foscor. (cito per la traducció de Toni Pasqual)

I recorda els temps antics, quan arbres i tempestes parlaven, i s’adreçaven als homes, recordant-los la seua finitud, la seua petitesa, semblant a la de “rates i polls”. En trobar l’anell, Sune hi afegeix la història del rei Polícrates, que va perdre i retrobar un anell al mar, i va morir, de tan confiat de la seua bona sort, en fer cas omís d’un malson premonitori. Granze, quan Erik li demana què pot significar l’anell, afegeix:

allò que volen dir els esdeveniments prové de l’estat d’ànim dels homes als quals ocorren, i (…) cap esdeveniment extern no és el mateix per a dos homes.

El rei recordarà aleshores la història del rei Canut (un altre nom històric, per cert) que va intentar inútilment que la mar l’obeís; però per a ell no és una befa de la vanitat del monarca, sinó l’obertura d’un dubte: ¿i si l’hagués obeït? Erik, en realitat, s’està tot el conte esperant una senyal, un signe que li permeti donar sentit al món (amb la mateixa atenció que Aldo sotja l’horitzó de la riba de les Sirtes, o Grange explora els boscos a Un balcon en forêt; i les senyals passen davant seu, en forma de relats, mentre ell s’entesta a no entendre-les. Perquè tots els relats el comminen a refrenar la hybris superbiosa insinuada en el seu afany de parlar amb Déu de tu a tu. Els personatges travessen un paisatge fastuós, tot ell símbol, un llenguatge emmudit al qual ningú para compte; excepte, potser, la narradora. D’això parlava Carson McCullers:

La veritable sorpresa [d’aquests relats] és en l’escriptura mateixa: les inesperades combinacions de paraules, lleugerament arcaiques, la gràcia funambulesca de les frases. Dinesen escriu sobre les verdes fagedes de Dinamarca al mes de maig, o d’un jove escrivent que contempla la neu nocturna de París sota l’ombra de Notre-Dame, i d’immediat la imatge cobra vida dins el marc que li correspon.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: