Riba, psicòleg

Carles Riba té, perdudes dins els seus escrits crítics, dues magnífiques expressions, dues lúcides observacions psicològiques.

La primera és relativa a la “falsa immodèstia”. Segons Riba, més que falsa modèstia, l’actitud de qui intenta dissimular que sap que és superior, sovinteja l’actitud de qui en el fons del fons coneix la seua inferioritat, i de portes enfora intenta dissimular-la tot fingint una falsa vanitat. Podríem reblar l’oposició amb un text de Vila-Matas, d’un pròleg per a Sergio Pitol:

Siempre he pensado que sólo pueden ser generosos aquellos escritores que, dentro de su humildad kafkiana pero conocedores de su sosegado y suficiente talante de hombres de letras, no temen que nadie pueda hacerles sombra. Eso los hace desprendidos. Su literatura no depende de lo que hagan los otros, sino de lo que escriban ellos. Saben que no serán ni peores ni mejores porque otros escriban cosas infames o sobresalientes. Y eso explica que a veces, creyendo verla en los otros, elogien su propia elegancia sin darse cuenta de que es a ellos mismos a quienes en realidad están elogiando.

La segona observació ribiana és sobre els temibles semiprofans. En una paraula: els pedants. Aquella gent que disposa d’un tou (no gaire elaborat) de cultura general fet  de dades soltes, d’idees rebudes, i l’empra per moure’s pel món amb aires de superioritat. No hi ha pèrdua: són els primers a mirar per sobre l’espatlla la gent pressumptament inculta. I que cometen planxes monumentals, amb la falsa seguretat (la falsa immodèstia) de pensar-se que ja ho saben tot. Com l’home que, quan Riba li va enviar un poema de felicitació en versos blancs, li va dir “no home no, ¿ara em ve amb modernors? si a vostè el que li va bé és la cosa clàssica…”. Cito l’anècdota de memòria; perdonin, doncs, les imprecisions. Jo en recordo un que jurava i perjurava haver llegit “alguna” novel·la de Marcel Proust.

Ara: procuren moments divertidíssims.

Anuncis

3 Respostes to “Riba, psicòleg”

  1. palumbuscolumbus Says:

    Hauran observat que últimament la tipografia d’este lloc balla de mala manera. No és que m’hagi agafat un atac d’indecisió; jo voldria posar lletra Calisto de tamany 12. Però l’aparell no sempre em deixa. És més, entre ell i un llapis de memòria fan coses realment misterioses amb els textos.
    Els prego que em dispensin. I gràcies per donar un cop d’ull,
    p.c.

  2. Un cos de lletra més gran s’agrairia, sincerament…

  3. palumbuscolumbus Says:

    Sí, aquesta és la queixa bàsica de la meua amiga ornitòloga
    Una abraçada!
    p.c.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: