Al ras

A La palmera de blat, de Mercè Ibarz, la protagonista parla amb el seu cosí Daniel sobre la decisió de marxar del poble o quedar-s’hi. I li diu:

 

A la ciutat, rei, la gent com nantros no tenim pares. T’hi pots camuflar tot el dia, ningú et coneix de res ni tens per què conèixer les històries dels altres. Costa fer amics, sí, però està ple de cines i de tot el que vullgues, només cal saber distribuir la pela. Però no és mica fàcil, no vull divagar: la ciutat també és dura, en això tens tota la raó. Tant com et protegeix el seu anonimat et xafa viure tant de temps al ras quan hi arribes.

– ¿Al ras?

– Al ja t’espavilaràs, sol estàs.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: