Gaya

Tot de textos de Ramón Gaya exhibeixen un rebuig gairebé ostentós de les avantguardes; o bé, per ser més exactes (estem lluny dels jocs de mans tramposos de Juan José Sebreli), un rebuig del desig de ser modern. Allò més curiós és que ell es remet, a l’hora de detectar el principi de la fi, al Renaixement. No és, per tant, un simple rebuig de l’avantguarda (“No pot ni ha d’existir un art realista”, anota el 1940), sinó tota una redefinició de la modernitat, deslligant-la de la cronologia i de la novetat (com quan Fuster, a Les originalitats, introdueix la distinció entre innovació i originalitat). Sobretot, deslliga l’art de l’artifici, de l’activitat constructiva; es tracta, per a ell, d’una passivitat, d’un deixar de fer:

Tots hem percebut de quina manera Velázquez no vol treballar, pintar, fer quadros; que es resisteix a l’exercici de la pintura, que es mou per alguna cosa que recorda molt a la mandra (…). L’artista-creador, de casta, fecund, sent molt aviat aqueixa tremenda diferència entre el seu judici i el seu instint; a poc a poc, anirà com renunciant a la seua acalorada activitat artística i donant pas a la natura, a la subterrània natura, és a dir, entregant-se a una mena de mansuetud creadora, de passivitat creadora.

El rebuig de la institució artística és el mateix que hi ha en Duchamp i en un cert Miró, però l’estratègia és diferent: no es tracta de romandre al marge, sinó de travessar-la pel mig, fent tot el camí (fins i tot si això significa, com en el cas de Gaya, fer unes quantes aquarel·les que són un pur cromo). L’operació de Duchamp és un gest senzill, però no simple, que revela tot d’apories (i una possible esterilitat); Gaya troba un camí per apropiar-se de tot l’art occidental. Per això enyora un temps en el qual

s’era modern amb naturalitat, amb abandó, gairebé amb menyspreu, i mai prenent-ne la prima i frívola condició com si fos una veritable substància viva. No es podia anar cap a la modernitat, perseguir-la, conquerir-la, ja que tothom hi era sense remei.

Aquest afany seria, doncs, el de la institució, a través de la qual el que, mitjançant la passivitat, havia de ser vital, esdevé artificiós. És a dir, Gaya té el mateix objectiu que DADA. Arriba a confirmar, per aquí, la noció de Hal Foster de l’avantguarda com a acció diferida, com a fenomen circumscrit a unes dècades (un parell, com a molt) del segle passat que tanmateix es desplega, en la mesura que és entès, al llarg de les dècades següents.

Anuncis

7 Respostes to “Gaya”

  1. Clarissa Says:

    Glupps! T’has quedat descansat! No he entès res, però sona tot molt culte i com si hi entenguessis molt! (Jo també dec ser culte si llegeixo el teu blog, encara que no l’entengui, de vegades, no?) El text d’ahir sí que em agradar, veus?

  2. palumbuscolumbus Says:

    Benvolguda Clarissa,
    tot i que no em sorprén que, amb el seu nom, li agradi un text de Musil, no veig la correlació “no ho entenc ergo no m’agrada”. Entendria encara menys la correlació “no ho entenc ergo m’agrada”, tot sigue dit. ¿Està parlant vostè de coses que no entèn?
    D’altra banda, tal com ho diu, sospito que vostè no està pensant en “culte” sinó en allò que al meu poble en diuen “docte”. O allò que els castellers en diuen “ser molt savi”.
    El meu poble, ah, el meu poble. Sap?, hi ha un munt de fusters. Aleshores, amb tanta competència sobre una mateixa matèria, es crea una mena de manera de pensar. Ras i curt, si un es presenta allà al mig i diu: “sóc fuster!”, el primer que fan és preguntar-li si ja sap què és un compàs de tres puntes. I si no dóna la resposta correcta se li’n riuran tota la vida.
    D’altra banda, a l’hora d’entendre alguna cosa, jo li recomano seguir tots els enllaços. Li recomano també llegir tot este blog com si fos un discurs seguit. És a dir, vagi a entrades anteriors. Respecte al tema de ser docte o no, llegeixi aquest i aquest, especialment. Ja sé que li demano temps, i que encara gràcies que va mirant. Però és un consell.
    I no es preocupi tant per si és culte (o culta). Li juro que he estat hores assegut davant de gent que discutia sobre futbol, fores de joc i triangulacions i mai no els ha sabut greu que jo no entengués ni fava del que deien.
    Una abraçada,
    p.c.

  3. Clarissa Says:

    El que passa és que et tinc enveja… i m’agradaria saber prou teoria per rebatre algunes coses que dius que em semblen, si més no, rares, però no puc dir res perquè tu de seguida em citaries tal o qual autor o tal o cual teoria i es demostraria que no en tinc ni idea, i tu sí, o sigui que no dic res i punto.

  4. Clarissa Says:

    De totes maneres, procuraré no dir res més fins que no m’hagi llegit a fons el teu blog, ja que m’ho aconselles, i aviam si em “culturitzo” una mica… M’emprenya molt que m’agradin blogs que no entenc!

  5. palumbuscolumbus Says:

    Benvolguda Clarissa,
    és que crec que parlem de coses diferents. Vós esteu aquí mirant a veure qui en sap més, qui en sap menys… Us assenyalen la lluna (una lluna o altra, la que sigue, aquesta concreta), i us quedeu mirant el dit…
    Una abraçada!
    p.c.

  6. On son les aquarel.les cromo de Ramón Gaya i els tot de textos que exhibeixen un rebuig gairebé ostentós de les avantguardes? Hem sembla que tens una empanada, cagarrines o pallàs mentals

  7. palumbuscolumbus Says:

    Benvolgut senyor astorat:
    la tercera persona del plural del present d’indicatiu del verb “ésser” du accent.
    “els tot de textos” és una construcció no incomprensible però sí sorollosament estranya. Suposo que volia dir “i tot de textos que…” per citar l’inici del meu pobre fragment.
    El pronom feble reflexiu en primera persona no du “h”; ho confon vostè amb la primera persona del plural del present d’indicatiu del verb “haver”.
    D’altra banda, moltes gràcies per reaccionar a la provocació.
    Una abraçada,
    p.c.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: