Pedants, ignorants, arrogants

No suporto la pedanteria. Encara més: no suporto aquella pedanteria autosatisfeta dels qui creuen que amb els seus propis coneixements, amb el que saben, ja fan prou. Que no els cal, encara, aprendre. La pedanteria dels que menyspreen allò que no entenen. O que ho redueixen a quelcom conegut per millor rebutjar-ho.

No suporto tampoc les etiquetes, les grans reductores. La manera com t’encasellen, com els pedants pretenen deduir, a partir del que ja ets, el que seràs. Aquella facilitat (tan temptadora) per construir ràpides generalitzacions, i convertir-les en dogma. Una especialitat de totes les generacions, dretanes o progres, educades pel franquisme, i de moltes de les educades per la mena de democràcia mitjançant la qual aquell s’ha perpetuat.

No suporto la ignorància arrogant, superbiosa, la que rebutja qualsevol mena d’esforç intel·lectual. Tant la dels que se’t quedaran mirant una estona abans de decidir que ets un “bitxo raro” perquè no t’agraden les cançons de Bisbal, com la dels que se’t quedaran mirant una estona per sobre l’espatlla abans de decidir que ets un mindundi que només escolta cançons de David Bisbal.

No suporto l’arrogància ignorant dels qui creuen que no els queda res per demostrar. Ni la pedanteria dels qui creuen que confonent el porc amb la velocitat (o els poetes capellans amb els polítics condescendents) demostren alguna cosa. Ni els qui creuen que les consignes repetides signifiquen alguna cosa que no sigui la seua progressiva pèrdua de pes, el seu esvaïment.

No suporto les proclames abrandades encadenades anafòricament, amb la seua trampa retòrica. Veient només les palles en l’ull aliè. No suporto tots els qui llegireu o escriureu aquest post pensant “quanta raó té, sort que jo no sóc així”.

Anuncis

6 Respostes to “Pedants, ignorants, arrogants”

  1. Això em sona… Per què has de mirar darrere, si darrere hi ha la tenebra? Engolit el tranquimazin, resposta fàcil i ràpida: “…i per què no?”. Punt. Té collons. Això faltaria, que només puguérem anar a les palpentes sota vigilància.

  2. palumbuscolumbus Says:

    Benvolgut Josep,
    acaba de descol·locar-me. No sé a què es refereix. Li ho dic sincerament.
    Una abraçada,
    p.c.

  3. Col·loquem-nos, doncs (encara que jo ara estic prenent antibiòtics). Segurament és perquè he arribat a una conclusió sense cap explicació i l’he amollada sense més ni més. Ho lamente. El punt de partida és això: «La pedanteria dels que menyspreen allò que no entenen. O que ho redueixen a quelcom conegut per millor rebutjar-ho». Adobat després: «No suporto la ignorància arrogant, superbiosa, la que rebutja qualsevol mena d’esforç intel·lectual». Aquesta és la hipocresia, la dels qui no fan l’esforç («això no val la pena», «no aniràs enlloc»,«pedràs temps i diners», etc) i, a més, censuren l’actitud, els ànims o l’entusiasme dels qui s’esforcen, hi posen voluntat, ganes, dels qui s’arrisquen a endinsar-se en la tenebra.

    (Bé, potser jo ja anava una mica col·locat abans del primer comentari)

  4. palumbuscolumbus Says:

    Ahhh, val.
    Ja de pas, que es millore!
    p.c.

  5. de tu, de tu, que sóc del 73

  6. palumbuscolumbus Says:

    Recordi’m que he de fer un post explicant per què tracto a la gent de vostè o, si m’he aixecat foixià, de vós. Té un motiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: