Tractar-vos de vostè

Ara mateix estic llegint Silenci de plom, de Salvador Company. Autor que abans va publicar El cel a trossos, recull de contes situats tots ells al poble de Benborser. Allà mateix, es feia referència a un professor universitari, un tal “Antoni Marí o Martí”. A la pàgina 27 de Silenci de plom, el narrador d’una de les històries creuades explica:

La meua relació amb aquest llibre, que es remunta a l’any anterior, quan estudiava el darrer curs de la llicenciatura, va començar, de manera indirecta, quan em van declarar finalista d’un premi barceloní de certa importància. Això i un editor literari com Déu mana, que malauradament plegaria al cap de dos anys, m’havia permès publicar en una editorial catalana de prestigi, sent jo encara molt jove, el meu primer i, de moment, únic llibre: un recull de narracions entrecreuades que tenen lloc al poble dels meus pares (…), Benborser.

En un dels seus diàlegs amb Delfin Agudelo, Rafael Argullol parla sobre la fina línia entre realitat i ficció; ell hi veu el futur de la literatura. I ara recordo un dia que em preguntaven per aquest quadern, i jo explicava que el vull impersonal, i em deien: “Però no oblidis que un blog és sempre un diari”, potser sense gaire consciència de l’abisme que se m’obria als peus. Perquè jo recordo que, per a Blanchot, de vegades un dietari és l’escletxa per on l’obra deixa d’escriure’s.

M’he mogut, en això, amb una decisió tenaç: aquí jo no hi sóc. Primer agafant un pseudònim, només desxifrable per gent que sabés llatí, o ornitologia (per cert: no tinc cap amiga ornitòloga), i vastos coneixements sobre la literatura senienca. Segon, escatimant dades a l’apartat “Sobre mi” (que és el que vostès, per cert, més visiten); però els més veterans recordaran que, aquí, vaig vacil·lar. He jugat a no ser jo, a no ser el “j.t.” que cada dos per tres s’apunta a l’Oficina de Treball, que va presentant-se a oposicions, que disfruta menjant truita amb patates, que cada setmana agafa el tren per veure els éssers estimats. I que, per cert, fins fa un mes ni tan sols tenia ordinador a casa. Tot allò que vostès vegin aquí, per tant, fins i tot el que acabo de dir, podria no ser real. No té cap importància.

Després: jo em vaig llençar en aquesta piscina, igual que en l’altra, sabent que abans de fer el ridícul en públic i fer perdre el temps a la gent (i a mi mateix), calia aprendre’n en algun lloc. I un mestre exemplar va ser aquest. N’hi ha hagut més, naturalment: aquest (o com ficcionalitzar-se a llarg termini; o també com respondre a cada comentari, sigui dolç o sigui agre) o aquest(s) (o com gosar traslladar aquí continguts d’alta cultura sense por al què diran). Entre les coses apreses (i les costums adoptades) al Teatre Buit de la Segona Perifèria, hi ha el costum de deixar comentaris tractant-mos de vostè. Per una qüestió d’educació. No es pensin: després l’home que tiba els fils del titella Subal i l’home que estira les plomes del ninot Palumbus potser anem de birres, ens deixem llibres i comentem les mides d’aquella que passa. Però per aquí ens tractem de vostè. Per cortesia. Per cortesia, també, cap a vostès.

I perquè aquí, naturalment, cap dels dos no hi és tot.

Anuncis

9 Respostes to “Tractar-vos de vostè”

  1. Podríem pensar, senyor Palumbus que l’opinió de Blanchot és una més d’aquelles que l’ésser humà pot dir; jo dissentisc i crec cada dia -perquè m’ho treballe- que un blog és una obra literària. El temps ens duu alternatives efímeres, però que poden esdevenir consistents amb el pas de les llunes.

    Sàpia que gaudisc del nivell i l’humor com enfoca els seus articles.

    Una abraçada.

  2. Lev O'Leory Says:

    Senyor Columbus, tinc la impressió que el conec (aqueix j.t. li sona molt a un amic meu que el va (no) tenir d’estudiant). Siga com vulga, enhorabona pel blog i pel nivell literari que hi demostra.

    Ens veiem al final de la novel·la que esmenta, tot i que allà, com vostè comprendrà, jo tampoc no hi sóc tot.

    Salut i fins aviat.

  3. palumbuscolumbus Says:

    Altesa,
    la culpa és meua per començar a citar de memòria, però crec recordar que Blanchot, finalment, fa un capgirell i deixa clar que pel diari l’obra es deixa de fer, però el diari mateix acaba sent una obra. Com en Kafka. O, per posar un cas que ell no diu, en Julio Ramon Ribeyro.
    No crec que un blog sigue necessàriament una obra literària; però, si com vostè diu, un el treballa en aquest sentit, doncs sí, ho serà. I pot arribar a ser fascinant.
    Gràcies per la seua atenció,
    p.c.

  4. palumbuscolumbus Says:

    Senyor O’Leory,
    em farà enrogir.
    Una abraçada,
    p.c.

  5. Sobre Blanchot, cal recordar què va dir una Laura a L’hora del lector dimecres passat: que un blog no podia ser altra cosa que narrativa digital de baixa volada. Anem-hi meditant tots plegats. Jo amo a Laura, de moment.

    Que guapeta que és l’Olga Jornet, ja que hi sóc.

  6. Li hem dit que som nosaltres qui aprenem de vostè, amb vostè? 😉

    Salutacions cordials,
    CdC

  7. palumbuscolumbus Says:

    Senyors (o senyores) metacrítics (o ídem), gràcies, però millor que no seguim per aquest camí, que estem en públic.

    Benvolguda Mina,
    això de la baixa volada ho diu perquè sóc un colom?
    Respecte a afirmacions com “un X no pot ser res més que…” o “un X ha de ser…”, ja he dit i redit què en penso. Jo, sincerament, també crec que totes les novel·les haurien de començar per la lletra A, i s’haurien d’escriure en senienc, i així els diàlegs serien més creïbles; però els altres escriptors s’entossudeixen a escriure en els seus idiolectes particulars.
    Crec entendre, això sí, una cosa que és completament certa: els bloggers aprofitem molt poques de les possibilitats tecnològiques de la informàtica a nivell de crear literatura. Crec que la senyora Borràs es refereix a això. I és cert. Però és que jo aquí no estic fent narrativa. No empro ni tan sols imatges o música. M’estic aprofitant d’una forma de difusió de textos; textos, d’altra banda, escrits tots ells a mà. Sóc com el petit Lebowski, en això. I xalo molt afegint-hi, després, enllaços.
    Crec que vostè s’hauria d’adreçar, més aviat, a algun profeta de la literatura 2.0. Jo no sóc pas cap abanderat d’això.
    Una abraçada,
    p.c.

  8. Una que no és del tot manca i ja es va fotre amb conyes de literatura hipertextual fa 10 anys us diu això: la tecnologia, al réc. Aunque la mona se vista de seda, etsétera. Hi ha coses xulis, sí, però que no tenen a veure amb fer la o amb un canut.

  9. […] i banal”; afalacs que, naturalment, inclouen el menysteniment de tota la resta), però comença a tutejar Broto. D’altra banda, també aquí apareix un element fins ara no visible, la crítica al […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: