Comparatisme: beceroles

Vegin aquest poema de Josep Porcar; si volen, per enllaç, si volen, tot seguit:

EXCURSIÓ

Als llançadors de llandes de cervesa enmig del Portell de l’Infern

Un riu de peus i rodes

desenterra pedres i morts.

No es saludarien en un pas de vianants

i gairebé s’hi reconeixen bisexuals

quan travessen a frec entreforcs, estimballs

i masades. Gamellons davall

de les balmes remullen la llengua

de cabres i àngels. Fagedes. Pinastres!

Com un exèrcit, les arrels formen

part només del paisatge, puríssima

decoració d’un prodigi incorrecte.

No ara sinó en l’altra vida,

més enllà de les primaveres de cartró

i les llargues vesprades d’encens i escapularis,

engolides ja totes les serps del coll,

quan comencen a exigir lleialtats

i somnis aliens, pares i mares

es menjaran els fills per inventar

que també ells han de sobreviure.

No ara, àgils amants de la farigola,

anellada sang, melics empeltats,

enlluernats per la llunyania de tot.

Semblen tan feliços ací, consagrant

un sender que no trepitjaran mai més!

Després del bleix s’esvaeixen

les alegries i una boca cega és

el cos afamat de cada ensenderat.

Pell avall, invisibles

nafres, udols, boira roja i el pes

del fang arrossegat a la sola

d’unes botes encara flamants, com si nits

i nits s’hi hagueren passat al ras, herois!

Ombres fartes, avares, absoltes

per voltors i falcons, ensucrades

per l’aiguatge d’un vespre rebentat,

a la porta del darrer mas s’arraïmen,

pacten i consignen les dreceres fitades,

descarreguen la vitualla i la canalla.

Demà la tornada, l’èmbol

i la tecla, les rates, la matança.

No tenen pietat, ni cor.

Tal com indica la dedicatòria, el poema està relacionat amb un lloc anomenat Portell de l’Infern, baixant de Fredes cap al pantà d’… perdó, de la Sénia. Aquí mateix l’autor en dóna imatges. Vegin ara un altre poema, el número 16 d’un cicle anomenat Les invectives, datat del 8 de juny del 2002. No està escrit al Portell de l’Infern, però sí després d’anar-hi, i tenint-lo al cap (ni idea, d’altra banda, del sistema de Porcar a l’hora de fer aquestes coses). Fa així:

Per estos roquissars, quan davalla la nit,

moren tots los records que masteguem

per endolcir les hores. Aquí jau

tot lo fred que l’hivern dins els artells clourà.


I més avall tot canvia, tot trem,

es torna opac. Allà no tinc cap rostre,

ni veu ni cap llenguatge: fera sóc,

amàs de carn tot sola, pur gemec.


I és allà, que vos veig:

vosaltres, fills de putes tots, mesquins

desésssers que us arrossegueu

per intesticis sens oxigen, llagoters


llims, fosc llaquim de subterranis flums.

Sucs només, greixosos cabells


en remolins de tinta,


petjades fòssils dutes pel corrent,

corpentes aixecades on les coses

devoren les paraules, somicant.


Lo vostre goig és este vol lleuger

de quan les coses s’esvaixen,

la nostra sang la que xuclem goluts

dels ossos dels difunts.


I per això, per tot això,

que quan arribe allà no em gire per mirar-vos.

Advertisements

2 Respostes to “Comparatisme: beceroles”

  1. Avui, mesos després, he tornat a llegir el teu poema i descobrisc sensacions paregudes en rellegir també el meu: en tots dos hi ha un menyspreu, millor diria, un odi contra “llançadors” i “desésssers”, i hi apareixen “morts” i “difunts”. I una darrera cosa… El començament del meu és “un riu de peus i rodes”, no “un riu de pedres i rodes”. Si ho pots modificar… Gràcies.

  2. palumbuscolumbus Says:

    Fet el canvi: disculpes!
    Una abraçada,
    p.c.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: