Mirant les coses de totes bandes

Fa molt de temps (concretament des del Dia Mundial de la Poesia) que volia dedicar una nota a l’estil amb què els Telenotícies parlen de la poesia. Per a això, havia recollit frases soltes de la notícia amb què, aquell dissabte a la Primera, van referir-se al Dia citat. Són aquestes:

“gotas de poesía impregnan diariamente nuestras vidas”,

“adjetivos magníficos y metáforas luminosas, que invitan a la fantasía”,

“inspiración en dosis pequeñas”,

“ligera de equipaje, abandona su cuerpo de papel para mostrar el alma”

Sempre m’ha sobtat el to: com si, per als redactors, parlar de poesia (i de cultura) fos una oportunitat per esbravar-se. I em sorprèn la ideologia subjacent. En favor d’aquesta notícia concreta val la pena recordar que parlaven de l’ús de recursos poètics en la publicitat (per això poden afirmar que “gotas de poesía…”, etc.). Però aquesta poesia que ens impregna és per a ells “fantasia”, “inspiració”, “adjectius”, “metàfores lluminoses” i “mostrar l’ànima”.

És a dir: un concepte de poesia com a expressió de sentiments (recordin què diu el mestre Jordi Vintró: “la poesia és sentiment”;  a banda d’una “pura demència”, deia ell mateix en una altra banda…), sense gaire relació amb la realitat objectiva, amb moltes figures retòriques però sense gaire control racional.

I, com deia, jo volia fer una nota sobre això, però la veritat és que només diria banalitats snobs. Tanmateix: recordin bé tot el que he dit: pel que sembla, hi ha una certa ideologia segons la qual els poemes tenen a veure amb el cor, amb les vísceres, amb l’emoció, combativa o tendra, amb tot això. Coses molt fàcils d’imitar, molt difícils de transmetre autènticament, i sobretot molt difícils de donar sincerament. De la intel·ligència, però, no se’n parla mai.

I ara llegeixin això. I no em siguin mandrosos, que els conec. Llegeixin-ho fins a l’últim link.

Anuncis

10 Respostes to “Mirant les coses de totes bandes”

  1. Molt interessant, sens dubte, no tant per la manipulació periodística (tot un clàssic que no ens hauria de sorprendre) com per aquest esvoranc obert en la poesia entre els “realistes” i els “intel·lectualistes”. I sí, jo mateix estic caient en la trampa de fer una separació maniqueista : el treball dels “realistes” també té control racional en el seu treball, només varia l’objecte d’estudi. Ara bé, és increïble com hem heretat les discussions dels nostres besavis, avis i pares (vaja, Maragall i Papasseit enfront de Riba i Carner, per dir-ho barroerament).

  2. palumbuscolumbus Says:

    Certament: aquí m’interessava la manipulació periodística (perquè crec que, si passa, s’ha de dir; més detalladament: a mi personalment m’interessa més Gamoneda, però quan vaig llegir les declaracions tal com van sortir les vaig trobar inoportunes, poc elegants, etc.; ara bé, si no és el que ell va declarar…), però té més gràcia no reduïr-ho tot a motivacions prosaiques (enveja, etc.) i tractar de veure si la discussió de fons (si el llenguatge poètic és o no és el llenguatge quotidià, en aquest cas) dóna algun rendiment.
    Però això demana més temps.
    Una abraçada,
    p.c.

  3. Jo m’esmusse quan escolte als mitjans això del “poeta del compromiso”. Sobretot perquè no hi expliquen mai quin és el compromís ni d’on ve, segurament perquè no saben, també perquè mai no hi ha temps i, sobretot, perquè no volen, no sigue cosa que en siga massa, de compromès. És a dir, fins a l’ànima. Salutacions, senyor.

  4. palumbuscolumbus Says:

    Totalment d’acord, Josep. N’hi ha per fer un diccionari d’idees rebudes.
    Salut!
    p.c.

  5. j. podrit Says:

    No, si al final la raó la tindrà en Vinyoli

  6. palumbuscolumbus Says:

    Ara no el segueixo…

  7. j. podrit Says:

    A l’epígraf XXII de Les interpretacions d’en Lluís Calvo, l’autor planteja Vinyoli com a exemple de la necessària tensió entre la forma i el concepte poètic, una impossible separació de forma i contingut ja que aquesta amalgama prefigura i configura la realitat íntima provinent de Riba, per entendre’ns. Així -i segueixo amb Calvo- enfront l’OBRA BEN FETA de Carner, que per a Calvo és l’exemple d’un preciosisme mancat de l’impuls pertorbador (vegi’s XXV, de ben segur el raonament “imparable” més argumentat de tota la picotada); Vinyoli representa l’OBRA FETA en tant que és ella mateixa, en son procés i finalització, la que desvetlla el coneixement i l’experiència fins llavors desconeguda. O sia, essent maniqueu, “en veritat us dic / que no es fa res en veritat sinó / per la paraula creadora del silenci”. És a dir, que Vinyoli representaria -potser, perquè fins ara he estrafet les opinions d’en Calvo- l’interstici entre l’emoció i la intel·ligència. O encara més simplista -i no m’ho crec: forma Riba + emoció Rilke: Vinyoli.

    ¿Sap vostè aquell post del llibreter que li degué abrusar les galtones, aquell post de la poesia del misteri, de la transparència i de l’enigma?
    Fóra fàcil identificar la transparència com a marca de formalització a favor d’una pornografia emocional d’efecte ràpid (des que vaig llegir El culte a l’emoció d’en Michel Lacroix, crec tenir-ho força clar), mentre que la de l’enigma vindria a ser aquella tan treballada que no permet un accèsit a la “veritat íntima” que es vol comunicar. Ja sap: Margarit blasmant Celan… L’entremig, doncs una mesura més de debat.

    Tanmateix, si se’n recorda del pròleg de Wordsworth o de l’Erlebniz de Dilthey, sabrà que tot això que acabo de suggerir, i el debat tan insuls entre “realistes” vs. “intel·lectualistes”, està més potinejat que les anques d’una meuca de carretera.

  8. palumbuscolumbus Says:

    Benvolgut Podrit,
    no tinc gaire clar això de separar forma i contingut. És a dir: sí que sé que una mateixa realitat pot ser evocada de diverses maneres (és l’efecte Rashomon, o si vol el no-confondre-una-passejada-per-l’Infern-amb-la-terza-rima). Però, alhora, cada forma crea un contingut diferent, ni que sigui a nivell de matisos. Per això mateix no puc entendre que un autor sigui acusat (o defensat) per “formalista”. No veig, doncs, cap contradicció entre el poema com a creador d’experiència i l’obra ben feta carneriana (¿ha llegit un poema anomenat “Creació del poema”?).
    Però ara mateix no tinc gaire fresc el llibre de Calvo. El vaig llegir quan era novetat, em va divertir considerablement, però no recordo com ho fa anar. Li prometo que m’ho miro aquesta vesprada.
    Respecte al post (que, en canvi, i no només perquè ara mateix mentre li responc podria consultar-lo, tinc més ancorat al record), recordi vostè també l’oposició (expressada pel mateix autor en un post anterior) entre enigma i misteri. Crec que quan vostè parla de poesia de l’enigma com aquella en la qual el treball impossibilita l’accés a una veritat que es volia comunicar (és a dir, que vostè descriu un fracàs), l’amic Llibreter parlaria de poesia del misteri. Perquè el misteri no té solució; l’enigma sí.
    Ara bé: tot això és difícil. Fa temps que no tinc gaire clar què és entendre un poema. Vegi, si vol, alguns posts anteriors. Continuant amb Carner, ¿li sembla un poeta hermètic? Doncs li asseguro que, en determinats moments, sembla parlar només de flors i violes i parla de la mort, de la contingència, de coses que no es veuen a primera vista (una primera vista en la qual hem cregut entendre tot el que ens deia). Per contra, els poemes del propi Calvo són molt més literals.
    Sí que estic d’acord amb vostè amb la transparència (tot i ser un terme inexacte, crec: Juan Ramón Jiménez també demanava transparència als poemes, i ja veu…) com a forma pornogràfica. Per això trobo a faltar, quan els poetes surten al Telenotícies, que es parli d’inteligència; es parla d’una mena d’éssers eteris, de vida més o menys dissoluta, d’una cosa vaga i mel·líflua, però no es parla mai de treball, d’estudi, de reflexió: de tot això que vostè sap perfectament que és la realitat d’est ofici.
    Una abraçada,
    p.c.

  9. Martí Essaessa Says:

    Això, això!

  10. […] d’El País per fer forrolla és introduir un tros de text separat sobre la polèmica de Gamoneda amb Benedetti (no tan introduït amb calçador si tenim en compte que Gamoneda no és, precisament, […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: