Les percepcions de Le Clézio

Els estudiosos acostumen a dividir l’obra de Le Clézio en dues etapes (jo, si es donés el cas, parlaria de per ara tres, posant L’atestat a banda) que, simplificant, serien l’experimental i la tradicional. Tot això, naturalment, és relativitzable: L’africà compta amb fotografies, i a La música de la fam transcriu els debats al saló dels pares d’Ethel com si fossen escenes teatrals. Fins i tot Urània (llibre d’ambient mexicà) té algun moment en què la focalització trontolla.

La qüestió: tanmateix, de cap a cap els llibres de Le Clézio s’han caracteritzat sempre per un tret determinat: la capacitat per (fer-me) percebre sensacions. A El diluvi, per exemple, quan François Besson es posa a demanar almoina, veu la multitud així:

Tovor i cruesa, parpelles pesades velant les mirades, boques espesses on habiten les dents podrides, cabells greixosos enganxats per la suor pudenta, olors de séu, olors de peus humits, brutícia sota les ungles, cares encara, cares de degenerats, d’assassins, inflades, potser sorgides de l’infern, allí, per tal d’enganxar-se a la vostra finestra. Grisos, pàl·lids, marcant el pas, homes, dones, calbs, barbuts, miops, bevedors, assexuats, oh llimacs, oh meduses, oh clowns tristos i barbuts! Avancen! Són ones! Es rebolquen babejant contra el meu vidre!

Potser per això, el seu primer llibre d’assaig s’anomenava L’èxtasi material.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: