Archive for the Josep Palàcios Category

El plagi segons Josep Palàcios

Posted in Els altres, Joan Fuster, Josep Palàcios with tags , , , , on Octubre 28, 2008 by joantdo

Dins els tres “Esvaïments” que omplen una secció d’alfaBet, Josep Palàcios n’inclou un, el “Gòtic”, que és una reescriptura d’un fragment dels Quadres de viatge, de Heinrich Heine. El fragment pertany a l’estada a Goslar, durant la qual el viatge visita el cementiri i sedueix una noia; al vespre, contemplant la lluna, s’exalta pensant en la idea d’immortalitat, que relaciona amb l’amor. I passa a narrar l’estrany episodi d’aquella nit, amb l’aparició del doctor Saul Ascher, un defensor de la Raó que “s’havia perdut filosofant el bo i millor de la vida: els raigs de sol, tota possibilitat de creença i totes les flors, i no li restava altra cosa que la tomba freda, positiva”.

El doctor Ascher té una idea fixa: “El principi suprem és la raó!”, i una caracterització: “Saul Ascher, amb les seves cames abstractes, amb la seva levita estreta, d’un gris transcendental i la seva cara aspra, d’una fredor glaçada, que hauria pogut servir d’il·lustració d’un manual de geometria”. I apareix davant el viatger just després que aquest, havent llegit un conte de fantasmes, hagi recordat la seva idea fixa per tal de fer fugir la basarda. L’espectre d’Ascher, aleshores, comença a mirar de demostrar racionalment la inexistència dels fantasmes, tot citant la diferència kantiana entre fenomen i noümen, amb una insistència rídícula (la cita de la Crítica de la raó pura, molt precisa, és tanmateix falsa; el passatge indicat no parla d’això).

Palàcios canvia poquíssimes coses del relat. Bàsicament, l’extreu del context dels Quadres de viatge, convertint-lo en un conte autònom, que comença in medias res. Un parell de detalls en l’inici alteren completament la posició del narrador respecte a l’enunciació. Tot partint de la traducció de Joan Fontcuberta, modifica algunes formes gramaticals, adaptant-les al dialecte valencià, i allunyant-les de la prosa neonoucentista; i modifica la lectura del relat de fantasmes. Aquí el narrador ha escrit un conte on se li apareix, amb intencions lascives, l’espectre de la pròpia infantesa (relat que finalment es materialitzarà en la revista Literatures). I acaba el conte creant un efecte d’eco. Els canvis són mínims.

Però després, en l’aparell de comentaris que acompanyen els contes d’alfaBet, Palàcios ens confessarà que un altre d’ells ve motivat per un plagi de Joan Roís de Corella, i que aquest plagi és una única paraula, sortida de la Tragèdia de Caldesa. El conte és “N de nedar”; la paraula, “manyeta”:

Algú replicarà que una paraula no és una cita, i, per tant, si es fa sense advertir-ho, un plagi. La meua “originalitat” no necessita aquestes defenses. Sí que és plagi, li replique, des del moment que jo vull que siga llegida exactament en el to per a aconseguir el qual el meu precedent s’esmerçà a construir un món, i només en aquest to, tot i que me’n separen cinc segles, o precisament per això.

Caldria demanar-nos si, aquí, el mot “originalitat”, entre cometes no és per la seua banda un plagi de Fuster (l’autor de Les originalitats i de l’entrada “Plagi” dins del Diccionari per a ociosos). En qualsevol cas, Palàcios transforma el plagi en un fet de lectura, exigint del lector una atenció suplementària: llegir en la repetició el seu origen, sense deixar de llegir-la com a repetició. Com si, allà on ja no pot haver-hi tradició, només quedés el plagi.

Anuncis