Archive for the William Shakespeare Category

Ulls que són perles

Posted in Joan Vinyoli, Postil·les, T.S. Eliot, William Shakespeare with tags , , , on Octubre 8, 2008 by joantdo

A Domini màgic, Joan Vinyoli incorpora una traducció d’un poema de Shakespeare, la cançó de The tempest on Ariel li comunica a Ferran que el seu pare ha mort ofegat. El poema en qüestió disposa de vuit traduccions al català, almenys una d’elles provocada per l’ús que en fa Eliot a The waste land (Eliot, d’altra banda, també és el primer que llegeix la cançó com un text metapoètic, sobre la transformació de les vivències en matèria verbal). En el cas de Vinyoli, l’interès ve gairebé d’una única imatge, el vers tercer:

Those are pearls that were his eyes

És a dir, i tradueixo apressadament: “Aquestes són les perles que van ser els seus ulls”. Vinyoli tradueix “el que eren els seus ulls són perles ara”.

Una imatge obsessiva, com obsessiva és tota l’obra per a Vinyoli, que ja parla d’Ariel en el poema “Primavera” (Les hores retrobades, 1951) i el confronta amb Caliban a Realitats, el 1963. A “Algú que ve de lluny” (Tot és ara i res, 1970) recupera Flebes, el mariner ofegat d’Eliot, i els seus ulls fets perles; la idea, passant pel domini màgic, arribarà fins a “Elegia de Vallvidrera” (Passeig d’aniversari, 1984), el testament final on Vinyoli descriu què és per a ell la poesia: una manera d’habitar el món, una manera de mirar-lo. Un camí que passa per cites explícites, i per una traducció, abans de desembocar en les meres al·lusions de l’elegia, on el vers apareix plenament incorporat, propi. Com un afluent.