Archive for the Jaume Pérez Montaner Category

Pérez Montaner

Posted in Jaume Pérez Montaner, Postil·les with tags , on gener 17, 2009 by joantdo

En una de les seccions del llibre L’oblit, de Jaume Pérez Montaner, secció anomenada “Domini de l’aurora” (igual que un poema d’un llibre anterior, Màscares, un poema que recuperava el motiu de l’albada trobadoresca), trobem aquest poema:

Qui no ha begut la suor de les mans renegrides
mai no serà dels nostres.
Qui no ha sentit la fredor de la desfeta
no podrà dir-se humà.
No és un assumpte meu que vaig entre anemones,
tan antic jo com elles, tan humil,
entre la pols daurada dels camins,
entre matolls i aromes de capvespre.
A l’ombra renovada del pi ver
la pinassa de coure ens era el llit perfecte.
I en les nits dels carbons mig apagats
atiàvem els focs amb tremolosos dits
i apuntava el desig entre les brases,
com un triomf de mirades enceses,
de generoses i absolutes mans.

La solidesa dels quatre primers versos sempre m’ha impactat, recuperant-hi en part la ràbia que supurava el primer llibre de l’autor, Adveniment de l’odi. Una ràbia mesurada ara pel pas del temps, pel desig, per la fredor de la desfeta. Més endavant (“Domini de l’aurora”, la secció, és com les suites d’Antoni Marí: un supra-poema únic escandit en diversos poemes relativament autònoms), el jo esdevindrà un benjaminià arqueòleg:

He recobrat
entre els fragments sollats de la desfeta
antiquíssims retalls oblidats o perduts:
ara un pitxer, un càntir, una flor
o l’ansa d’un setrill, una cançó…