Arxivar per Oriol Ponsatí-Murlà

Dos moments

Posted in Antonio Gamoneda, Dilemes, Stéphane Mallarmé with tags , , , , on Octubre 6, 2008 by joantdo

El primer, fa poc. És un debat de i sobre petites editorials en un terrat de Ciutat Vella. Un dels presents engega una digressió: segons ell (i cal que poseu tota exageració a compte de la memòria de qui ho cita), editar poesia és com editar teatre. Cal no oblidar, ve a dir, que la poesia no és més que una lletra de cançó emancipada; que el recital és el seu espai natural. És de l’oralitat que en ve la importància del ritme i del to, de totes les figures del paral·lelisme posades a lloc per Jakobson. Escriure-ho, publicar-ho, és una activitat derivada; suggereix, àdhuc, que els llibres de poemes haurien d’anar acompanyats de discos amb els poemes recitats (no necessàriament per l’autor, afegeix amb molt de sentit comú).

Segon moment, ja fa més temps. Antonio Gamoneda fa una xerrada en una biblioteca pública al carrer de les Camèlies. Recorda que amb l’aparició de la impremta i, en la poesia espanyola, amb Garcilaso, un nou camp de possibilitats s’obre per a la poesia. L’exemple que dóna ell és l’hipèrbaton; el text llegit permet una major interacció temporal. És a dir, el lector pot tornar enrera, recuperar el fil. L’exemple extrem és potser Mallarmé (que, tanmateix, pensava Un coup de dés com si fos una partitura…). Apareixen, per tant, nous recursos que oralment no funcionarien.

En la cruïlla d’ambdós moments es troba el problema de fer un recital.