Arxivar per poesia social

Contra els poetes (una bella història)

Posted in Els altres, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Miquel Bauçà, Theodor Adorno with tags , , , , , , on Octubre 15, 2008 by joantdo

Després de la Segona Guerra Mundial, i després de la Guerra Civil aquí (però més a poc a poc), hi ha com una mena de fàstic sobtat per les idealitzacions. Un fàstic de vegades injust: allà van cap avall Valéry, Claudel, George, Rilke i, al capdavall, Darío però també Juan Ramon, López-Picó però també Carner. És el moment en el qual la gent trau de context la frase on Adorno qüestiona que hi pugue haver poesia (ja hem indicat quina, però) després d’Auschwitz. I a Chile sorgeix Nicanor Parra. Els diaris de Joan Fuster als anys cinquanta van plens d’aquesta mena de debat; els intertextos de Blas de Otero van plens de divertits estirabots. Gombrowicz ataca els poetes. Hi ha com una mena de rebuig generalitzat del luxe verbal (només a Cuba sorgeix Lezama). Ferrater i Gil de Biedma ho reblen mal-llegint les metàfores lorquianes. Castellet i Molas s’hi perden.

I apareix un jovenet de Felanitx, que li dóna la forma definitiva en català.

I després la desfà.

Anuncis