Detalls (2)
A tota apologia que puguem fer sobre la particularitat dels detalls, i fins i tot a moltes discussions abrandades sobre què succeeix pel món, caldria potser afegir-hi el poema “El senyor Cogito llegeix el diari“, de Zbigniew Herbert:
A primera plana
un informe sobre l’assassinat de 120 soldats.
la guerra durava molt
t’hi pots acostumar
just a la vora
la notícia d’un crim cridaner
amb el retrat de l’assassí
la mirada del senyor Cogito
salta indiferent
per l’hecatombe dels soldats
per somorgollar-se amb delit
en la descripció de l’espant quotidià
un agricultor de vora trenta anys
baix l’estrès d’una depressió nerviosa
va matar la seua dona
i els seus dos fills
amb precisió són descrites
l’execució del crim
la posició dels cossos
i altres detalls
els 120 morts
es busquen en va en un mapa
l’excessiva llunyania
els amaga com una jungla
no estimulen la imaginació
en són massa
la xifra zero del final
els transforma en una abstracció
un tema per meditar:
l’aritmètica de la compassió
O sigui: els 120 soldats morts, contra el pagès que assassina la dona i els dos fills. I la mirada del lector que prescindeix amb indiferència dels primers per fixar-se delitosament en els segons. El “senyor Cogito” del títol és, per cert, una mena d’alter ego (quixotesc, segons Coetzee) de Herbert. Aquí i aquí tenen les visites que ha fet a cal senyor Farré.
Deixa un comentari